About Schools and Hospitals

During one of my readings I came across a metaphor between schools and hospitals, it said something like this:

" If someone would ask you to have surgery in a 19th century type of hospital you would start running, so why do we let our kids study in a 21st century type of school?"

I think we should start to run, run far away from this type of institutions. With this I am not saying that technology is the solution to all our problems, actually the way that is being used in some of the centers is invading teachers' comfort levels in ways that are affecting their efficacy delivering content. This is not good, not good.

So, how do we have 21st century schools, keep current teachers, and have our students happy and learning? Some of my own tips:

-Start slow with an adventurous group of teachers not afraid of new technologies, or new pedagogical approaches, or...

-Train, train, train. Knowing the tools that are supposed to be used increases teachers confidence enormously. Let them experiment in an empty classroom, let then try new approaches as a team. No-pressure environments work for teachers too!

- Look for advice, copy, adapt other school's ideas that are working, don´t be afraid of saying: We are doing this wrong, we are ready to explore and change.

Social and cultural capital

Have you ever thought about your social capital? It is something that I have been thinking about lately, and its definition could be something like:

           "Social resources based on social relationships that one can draw upon to facilitate action and to achieve goals" (Coleman, 1990 p.302)

Great idea! And someone was already thinking about it in 1990, quite a visionary I should say. Nowadays that everybody is connected to friends, coworkers and acquaintances through Facebook, Twitter, Linkedin and even Bananity (check it out if you are not familiar! idea d'un català!) should´t we have a network of "significant ones" not in a relationship type of significancy but in a way that connects us with people that complement our knowledge in some sort of way?

Lets say that I have learned a lot from a coworker or a former employer in any special way, because of his/her management skills, sense of humor, resources, creativity etc., and lets say that because of this interaction I am a better person/professional that I was before, then I should highlight this special connection in my little and very personal web of knowledge don´t you think?

Therefore, this is a formal and very serious proposal to anyone out there up to the challenge of helping me to crate a meaningful social new web aimed to highlight our own personal Yodas, (I already have a few in mind!).

Tablets en las clases

La palabra “Tablet” está últimamente en boca de todos, parece ser que si no se tiene uno, o se ha usado alguna vez no puedes seguir según que conversaciones en según que actos sociales: con la familia, con el grupo de amigos, con los compañeros de trabajo…

Bien, pues un Tablet no es más que un ordenador portátil digital. La pantalla es táctil, la navegación sencilla y las prestaciones cubren las necesidades básicas de comunicación, información e interacción con otros usuarios. Para los defensores son el futuro, herramientas ideales para usarlas en las aulas, para los detractores son incómodos de manejar, el teclado virtual no está convenciendo y carecen de según que programas esenciales. 

Si parece que este tema os interesa, podréis seguir leyendo el artículo en el número 4 de la revista The Journal of Feelsynapsis del mes de Mayo!

Sálvame de sálvame

Senyors de TV3, señores de Tele5, i directius d’altres cadenes. De veritat que el millor que ens poden oferir són programes tipus Sálvame, Hombres y Mujeres, Ana Rosa etc.? Per no mencionar Vuélveme Loca, tots bastant dirigits al públic femení. Perdonin però hi ha dones, noies, a las que no solament els hi agraden els homes esculturals, poder anar a cites amb ells o estar al dia dels últims “cotilleos” si m’ho permeten.

Volen dir que un programa ben portat, amè i amb gent jove ha de ser d’aquest tipus? No es podria provar la idea estrafolària de portar de tant en tant un grup de persones a debatre temes interessants, sense cridar, faltar-se al respecte o ser la perfecta imatge dels estereotips “macho español” “rubia de pote”?, (sense intenció d’ofendre a cap noia rossa. A caire d’exemple la meva neboda és ben rossa i en un futur no molt llunyà serà doctora).

Els joves amb una mínima idea de bona educació i saber estar poden ser també divertits, si ve algun convidat a cantar poden posar-se a ballar com qualsevol persona, bé potser amb una mica menys de coordinació, però acceptablement. Si alguna persona explica un acudit saben riure també, tenim sentit de l'humor...

Amb el terme joves educats, no em refereixo als que tenen títols universitaris, n’hi ha que els podem qualificar d’educats i n’hi ha que no. Un paper amb la firma del rei no atorga habilitats comunicatives ni respecte pels altres. Em refereixo als joves amb molt sentit comú, carrera universitària o no, però amb interessos diferents dels que ens volen inculcar, que n’hi han, creguin-me que n’hi han.

No crec que el problema sigui que l’audiència demana aquest tipus de programes, (com sempre s’ha de sentir dir), crec més aviat que són els senyors creatius de certes cadenes que no en saben més. Doncs jo els animo a preguntar-nos, som joves, amb educació i sí també podem divertir als espectadors... potser és massa difícil per atrevir-se a provar-ho? Potser sí.

Saber vs. Entender

Hay dos conceptos muy diferentes en el lenguaje educativo que Bloom pone de manifiesto en su teoría: saber y entender. 

Se pueden saber, conocer muchos datos, fechas, fórmulas etc., pero hasta que no se entienden no significan nada para el estudiante. Una vez se comprende un concepto, se asocia un sentimiento a tal fórmula, a tal fecha, que hace que ese concepto tenga sentido para nosotros. Entonces es cuando podemos decir que entendemos. 

A medida que un estudiante, o yo diría cualquiera de nosotros, va subiendo por la escalera  de niveles de Bloom, asocia sentimientos a los conceptos aprendidos y es capaz de desarrollar practicas mas complejas que  reflejan un nivel de entendimiento mayor y mas avanzado.

Para saber más y seguir leyendo sobre este tema solamente has de esperar al segundo número de JoF: Journal of Feelsynapsis, que estará disponible a principios de 2012!

The Journal of Feelsynapsis is here!

As I mentioned in the last post the number one of the Journal of  Feelsynapsis is finally here!

Journal of Feelsynapsis

This journal is intended for all publics, easy to understand but also rigorous. It is free and open to all with scientific curiosity, check it out and spread the rumor within your community!

Please, be gentle with the printing, it is thought to be online-only and environmentally friendly

Aquesta entrada serà en català!

He pensat que ja que aquest és el meu blog i que parlo en tres llengües diferents, les entrades també poden ser en diferents llengües...així doncs aquesta toca en català! Visca!

Us volia explicar que de cop i volta m'he vist involucrada en una iniciativa molt interessant, es tracta de una nova revista o journal científic de caràcter obert, en el que col·laboren diversos especialistes de diferents disciplines. Tenim biòlegs, físics, químics, enginyers, educadors etc. La iniciativa busca publicar bons articles de recerca, científics o humanistes en un espai obert per a tothom, volem divulgar ciència fent servir les noves tecnologies per a tenir un major impacte.

Així doncs des d'aquí us convido a tots a gaudir del primer exemplar de la revista, en el que encara no he pogut participar, però que m'ha motivat el suficient per a fer-ho en els pròxims números. No us puc dir encara res més, els editors estan maquetant i posant a punt els articles per a que tot estigui preparat per al seu llançament .... que serà d'aquí molt poc.

Si us sembla una iniciativa interessant, seguiu en contacte perquè aniré posant “updates” tan aviat com pugui!